Svantje Busshoff (peces experimentals per a pianola i puntaires) + Branislav Grbic (violí) + Carles García Castro(pianola) + Puntaires del Poble Sec (puntes de coixí sonoritzades)
Ferran Besalduch (saxos) i Ilona Schneider (soprà) presenten Spoon
River.
Pica-pica
Entrada lliure
Lloc: Biblioteca de Catalunya. Carrer de l’Hospital, 56. Barcelona.
Svantje Busshoff investiga des de fa anys com a pintora el buit en les zones frontereres de les substàncies i les estructures. Treballa sobre teixits usats i estampats, manipula directament l’estructura del material tèxtil i l’utilitza com a plantilla per dibuixos. Cerca una visualització del no-res, tot des-estructurant i alhora observant els petit detalls dels quals es constitueixen estructures. El buit en el món sonor és el silenci. És aqui on troba un buit que produeix so: el forat en el rotllo de pianola. Al 2010 comença crear peces de música per a la pianola, que parteixen d’estructures visuals del seu entorn cotidià. La pianola fa de traductor/transformador i converteix els petits detalls que mancaven visibilitat per la seva insignificança, en música.
De l’extensa activitat musical de Branislav Grbic podem remarcar la seva feina en nombroses Orquestres Simfòniques, Orquestres de Cambra i també en la docència en diferents escoles de música a Catalunya. També ha col•laborat amb artistes com ara Sara Montiel, Goran Bregovic i Rebecca Horn, entre d’altres. Com a lìder del grup Los Moussakis, porta des de l’any 2003 actuant en teatres, auditoris i sales de prestigi en tot el territori espanyol. La seva obra de teatre musical-educatiu Los Moussakis, mùsica dels Balcans dins d’una maleta en col•laboració amb la Fundació LaCaixa, ha presentat més de 500 espectacles en els ùltims 10 anys davant d’un total de 200.000 nens i adolescents.
*
Anki Toner és músic, comentarista, col·leccionista i estudiós de la part fosca de la relació entre música i propietat intel·lectual. Director del segell discogràfic Hazard Records des del 1998, fou el vocalista i la cara visible d’Superelvis (1986-1998). Posteriorment Toner ha estat la meitat d’Ankitoner Metamars (2006-2009) al costat de Javier Piñango i ha sumat forces amb Anton Ignorant a The Ignotoner (2011). Des del 2005 treballa en l’exploració dels límits de la raó en música amb el projecte File Under Toner. El 2015 va presentar el projecte en solitari Anki Toner Reunion Tour amb el que va recuperar la seva faceta de cantant i harmonicista, un repàs teatralitzat a la seva carrera. Ha escrit llibres sobre música. Col·lecciona i dissenya jocs de taula. Manté un web especialitzat en jocs de taula dedicats al ciclisme.
Julià Figueres aka Director Wilkins (1974, Murcia). Bibliotecari i músic des del segle XX. Va esperar al segle XXI per combinar les seves dues passions. Parlarà de “La fantasmagoria del bibliotecari musical”, una hipótesi de biblioteca musical il·limitada, sense parets, sense empleats.
La veu de la soprano Ilona Schneider es barreja amb les sonoritats dels saxos d’en Ferran Besalduch, utilitzant una selecció dels personatges femenins dels textos de l’Antologia de Spoon River, el clàssic de la literatura de l’escriptor americà Edgar Lee Masters. L’Antologia és la crònica poetitzada d’una ciutat imaginaria, Spoon River, escrita en els nínxols del seu també imaginari cementeri. Són els morts, a través dels seus epitafis, qui ens parlen de la seva pròpia història a la llum dels seus oficis, càrrecs o professions que van exercir o del que va ser la seva vida quotidiana. Cada epitafi, un poema, una petita crònica, un relat, un fragment de vida amb els que la veu i els saxos juguen, experimenten i transformen a través d’improvisacions musicals.
01/12
Divendres, 1/12/2017
19:00h
Angel di Stefano (AR) Instal·lació sonora-visual-cinètico-interactiva.
Pep Pascual (Orquesta Souvenir) (ES) Multiinstrumentisme festiu
DJ Diego Armando (ES)
Entrada: 8€
Pep Pasqual toca els saxos, el clarinet, la gralla, les flautes i el flabiol. També és compositor, productor musical i arranjador. A més, els dos s’han involucrat en nombrosos grups, cantants i companyies de teatre col·laborant en actuacions, gravacions i composició de músiques (Moisés Moisés, La Vella Dixieland, Comediants, Pascal Comelade, Els Pets, Lax & Busto…). Durant aquests anys han compaginat aquesta intensa activitat musical amb l’activitat educativa en forma d’audicions i tallers per a escolars, cursos per a professors o propostes pel públic familiar, com la que avui ens dediquen.
Agnès Pe treballa en el so més enllà dels límits consagrats per qualsevol gènere musical. La seva obra es caracteritza per una actitud de diversió irresistible, que cobreix els paràmetres de la música lo-fi i plunderfònica, sempre buscant noves formes de relacionar-se amb els elements que recompon mitjançant l’atonalitat, melodies alterades i textures estridents. Speedy clàssica, eurodancesimfònic, melodies punch, blackmidi, happy slapped, terminal punk, humpatech, crossover thrash, no gènere, midtechno, hardlaptop i powermid són algunes de les etiquetes que podrien ajudar a definir la seva música.
Lloc: Centre Cívic Convent de Sant Agustí. Carrer del Comerç, 36. Barcelona.
02/12
Dissabte, 2/12/2017
17:00-19:00h
Cine No Logic (d’arts de la llum emmarcada i música):
Florenci Salesas (música) i Jesús Brotons (veu) musiquen el film 2001 Una Odissea a l’Espai en diapositives d’època.
Selecció de cine no lògic: antic, històric, dadà, musical, sci-fi, anti-videoclip, poètic… Recull de rareses diverses.
Lloc: Centre Cívic Pati Llimona. Carrer del Regomir, 3. Barcelona.
DJ’s: Jettoki & Supercobra (POR-ES), Gonzo (ES), Tiago (POR) i DJ Miuk (POR)
Entrada: 10/12€
Lloc: Begood. Sancho de Ávila, 78. Barcelona.
Florenci Salesas ha desplegat la seva activitat creativa en camps artístics tan diversos com el cinema d’animació, la literatura, el teatre o la il•lustració. Com a multi-instrumentista i músic heterodox, ha composat bandes sonores per a clàssics del cinema mut o espectacles teatrals, essent sovint còmplice de recitals poètics, amb instruments acústics i/o electrònics. Al començament dels ‘80 va formar part d’Ètnia, inclassificable grup que experimentava amb l’electrònica, l’humor i el terror. Juntament amb Eli Gras forma el duo d’electro-pop dadà Motor Combo. Escriptor de guions, obres de teatre i biografies per a joves, molt recentment ha publicat Matar ningú, la seva primera novel•la en català a l’editorial valenciana 3i4.
That Crooner from Nowhere és un dels múltiples projectes del músic autodidacta Al Da Tosta, fanàtic de música, netlabelist, expert en plagi i fundador de Mastertoaster Recordings. Aquest projecte està molt inspirat en la música acapella, el beatboxing i tècniques d’overdub, però també es va obrir a la presa de mostres vocals i l’ús de l’electrònica com a vehicle d’aquesta bogeria vocal. El resultat és, de fet, un malson supercinemàtic on es poden trobar referències a diferents estils: electrònica, industrial, lounge, funk, pop, metall, soroll …
Silnaye és musicalment inclassificable i plenament lliure. És extremadament radical i abstracta, també quan escriu les seves lletres. Els seus directes són sempre inesperats i diferents, i poden oscil·lar entre gèlid punk, pur noise i la seva lliure interpretació de la música 8bit, sempre barrejats amb bases contundents d’hard o acid techno, i la seva veu. Silnaye presenta a Nonologic seu àlbum Sirenes Willkomen, produït per La Olla Express, per celebrar el 10 aniversari del festival i els seus 40 anys.
** Julien Deblois ** aka ** Debmaster és un experimentat productor berlinès que interpreta música electrònica salvatge entre el rap lent o el footwork fins a sintetitzadors sorollosos de 8 bits i punk. Després de 6 àlbums i eps (l’últim amb l’etiqueta Karl Marx Stadt), els remix (Patric Catani, Blackbird, CVE), les produccions (Thavius Beck, Riddlore), encara no entén cap a on va, però cada cop va més fort i sempre amb nous projectes, col·laboracions i espectacles.
Guido Möbius crea vincles delicats entre l’experimentació, el techno artesanal, el funk, patrons polirítmics, l’acid, sorollets estranys i música gospel. Passatges elaborats metòdicament i improvisació es combinen en un conjunt coherent, Möbius tracta l’energia sobre la marxa. Fracassos i reinicis són companys constants, així com fonts d’inspiració. De vegades, Möbius apila bucles de veus, trompeta o guitarra en un drone poderós, la gravetat del qual és interrompuda bruscament per un ritme conductor o un cor de gospel. Cada cop és diferent.
